dilluns, 30 d’agost del 2010

Historia de mi primito y su carro o "Actualizando a mi primito"


El Xavi havia de fer una actualització per la qual necessitava un carro. Son cosí Arnau, coses de família, té debilitat per les coses antigues, i feia un temps s'havia comprat un carro per restaurar-lo. Doncs després de pensar-ho molt, de contemplar diverses opcions (no només té un carro, no us penseu) van anar al camp del seu pare, i no sense esforç van treure un carro preciós, vermell i verd, de la caseta del camp. Cal dir que el carro estava al fons de tot, amb una estanteria al mig i un altre carro arrepenjat a sobre, a part de taules, carretons i d'altres artilugis simpàtics (sobretot aquell dia calurós i enganxós de juliol) del camp.
L'arnau, en aquell moment, va imaginar multitud de formes de venjança per son cosí i els seus pebrotets, però hi havia massa feina i va recordar que la venjança és un plat que se serveix fred. Així que va decidir seguir amb la quixotesca/dantesca tasca i deixar que el pesat del seu primito, a sobre, li fes fotos mentre netejava el carro.
Així doncs, van tancar la barraca i es van encaminar cap a la Nova Granja La Ricarda, espai on es feia la última de les actualitzacions amb el centre d'inserció Saó Prat.
Evidentment, no comptaven amb cavalls ni mules ni tractors, de manera que van portar el carro com si ells fossin els cavalls, a manera de penitència. Aquella particular romeria, uns tres quarts d'hora fantàstics per les seves esquenes marca Casas (amb problemes de fàbrica demostrats) van servir per redimir tots els pecats comesos els últims quinze anys, és a dir: a partir de quan van deixar de montar l'euga Xata, de jugar amb les caixes del camp de l'avi de l'Arnau i mirar pelis del gordo i el flaco i les Teresines. És per això que l'Arnau, en un moment de lucidesa i creativitat, va rebatejar el projecte del seu cosí com: "actualizando a mi primito".
Aquí deixò constància de l'heroic moment. ja que vaig ser observador privilegiat de tota la història.
Sobretot, s'ha de dir que el Xavi no té paraules per expresar l'agraiment cap al seu primito, que l'ha ajudat moltíssim en tot el procés de fer les fotos, i sense el qual no hagués estat possible aquest projecte. Això diu el Xavi...